dimecres, 22 de juny del 2011

Ulldecona 360º, un passeig virtual per la història

T'agradaria visitar la vila d'Ulldecona des de casa? Ara ja pots fer-ho mitjançant la visita virtual. Podràs gaudir de les vistes del campanar de l'església de Sant Lluc i el de la Casa de Cultura, els claustres de l'Ajuntament, el recinte del Castell Medieval, l'Ermita i part de l'Art rupestre.

Podeu visitar-ho des de la pestanya Ulldecona 360º o des d'aquest enllaç

dimarts, 21 de juny del 2011


DIUMENGE 26 DE JUNY  a les 19.00 h PD LUCKY GOODFELLAH a les 20.00 h CONCERT  ENTRADA GRATUÏTA

SOWETO (Catalunya) Musica jamaicana dels anys 60
Presentant el seu últim treball “South West Town”.

Una de les bandes de música jamaicana més conegudes de la península edita aquest pròxim mes d’abril el seu segon LP “South West Town”. Després de l’èxit de l’anterior treball “You Give Me Fever”, que els va portar a actuar per tota Europa, aquest nou disc comptarà de nou amb col·laboracions de luxe i amb el so old school jamaicà que els caracteritza. La Jamaica dels anys 60 corre per les venes d'aquest combo del barceloní barri de Gràcia com ho mostren els seus vibrants i ballables concerts.
La gira de presentació d’aquest esperat disc els portarà un altre cop de gira per tota la península i també per França. Sens dubte, Soweto és la formació que millor representa la música jamaicana clàssica feta a Catalunya… THIS IS SKA!
Abans i després del concert, sessió musical amb PD Lucky Goodfellah

dilluns, 20 de juny del 2011

JA HI HA 65 PETICIONS D'AJUDES A EMPRENEDORS. SOLS QUEDEN 15 DIES.

Apretant aquí trobareu les Bases d'ajudes a Emprenedors

Després d'Agrobotigues i Titulats, ja sols queden obertes les ajudes a Emprenedors (als 26 pobles de la M-TdS) fins al 30 de juny i les d'Industria (sols per als 9 pobles que no reben ajuts Reindus) fins al 31 juliol. De moment hi ha 65 peticions a Emprenedors que estan repartides per 14 pobles. Més informació apretant el subtítol i aquí.

[Més ...]

divendres, 17 de juny del 2011

“Hi havia gent que li anava a buscar les tenalles al iaio, per arrancar-se els queixals”, explica Pepita Sorli

Pepita Sorli ens parla d'una Ulldecona què als que hem nascuts dins les darreres dècades, ens sembla molt aliena i allunyada. Ens fa adonar fins a quin punt s'han produït avenços, en el món de la medicina molt destacats, per exemple. D'aquella època no li agrada la ignorància en la qual vivien. Però també ens parla, com la majoria dels entrevistats, de la vida que hi havia al carrer, i de la unió entre la gent. Pel sector Sant Antoni, conta que s'ubicaven “23 comerços”: l'oficina de correus, fondes, establiments de comestibles, ferreria, cinema, bodega, carnisseria, sastreria... També es portaven a terme moltes activitats culturals. Però sobretot ens assenyala que els aliments eren molt gustosos: “Enyoro el sabor del menjar d'abans. No té punt de comparació, tenia molt més sabor. Ara tot té gust a plàstic”. 

El seu avi (ara tindria uns 150 anys), tenia una ferreria amb 3 treballadors situada a la placeta de l'abeurador. “En aquells temps, hi havia gent que li anava a buscar unes tenalles per arrancar-se els queixals”, explica Pepita. En uns pocs exemples, il·lustra com han canviat les maneres de fer al llarg d'aquest segle i mig. “El iaio deia que a la ferreria se ferraven els matxos a la matinada, entre les 3h i les 4h, per poder arribar pronte a la finca, i així treballar de sol a sol”, apunta. Les rodes dels carros eren de fusta, però la part de fora era de ferro "per la qual cosa, se tenia que ajustar el ferro a la fusta". Afegeix: “Per a ferrar-ho, com necessitaven espai, feien el foc a la placeta del carrer, la gent aprofitava per portar menjar per torrar: tomaques, primentons, pataques...”

Quan el iaio es va deixar la ferreria, Pepita junt amb el seu marit van posar al seu lloc una bodega, què va partir l'entrada perquè també hi havia la ferreria que va continuar el seu pare José (ell forjava detalls de balcons, escales, reixes...). Cap a 1950, també va obrir una altra bodega, situada a l'actual plaça de la Diputació, darrera d'on hi ha la Casa de Cultura, que llavors s'usava de mercat municipal. El vi el destil·laven a la cooperativa. La gent anava en garrafes per comprar vi blanc i negre. Venia gent de fora, fins i tot n'encomanaven. Als punts de venda de vi, quan n'hi havia, penjaven a l'entrada un ramet d'olivera, per indicar-ho a tots aquells que en volguessin comprar. 
 
Pepita com la majoria de gent amb qui hem parlat, ha viscut alguns dels moments més convulsos del segle passat. La guerra civil, sobretot, va marcar la infància d'aquella generació per a sempre. “Recordo quan era molt petita, 3 anys, que estava comprant i passaven avions i sentiem els bombardejos... No entenia res. Gent que anava cap a l'Estació per fugir amb el tren, gent que marxaven cap a les casetes de camp a refugiar-se...”, explica Pepita. “Quan van tornar, les cases del poble estaven saquejades. La gent va començar a muntar-se els establiments i comerços i van lluitar pe fer-los créixer”, afegeix. 

En el temps de l'estraperlo, tenien a la ferreria instal·lats els americans. Els caps estaven a on ara s'ubica la Floristeria El Molí. Com a cosa curiosa, ens contava que hi havia un quartet amb paquets de coses que donava la gent: menjar, roba... per als soldats del front i la gent que més ho necessitava; però quedava el dubte de si s'enviava o no. Era un temps que a la gent els va tocar lluitar molt, per a sobreviure: "No hi havia horaris comercials. La bodega no se tancava mai, dormiem inclús en la porta oberta".

dijous, 16 de juny del 2011

MERCAT AGROBIOLÒGIC A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA


Aquest dissabte, 18 de juny de 10'00 a 14'00 hores
, a la plaça de l'Església, tindrà lloc una altra edició del Mercat Agrobiològic -Del camp a la Taula. Podreu trobar fruites i verdures de temporada, així com formatges, iogurts, pa, sabons, arròs, pasta... No t'ho pots perdre!

La 5a Fira del món Geganter

La Geganta local lluirà el seu primer mantó restaurat 

El Grup de Grallers d'Ulldecona celebra el seu 25é aniversari 

Vora 2500 persones participaran en la 5a Fira de Grallers d'Ulldecona, que es portarà a terme els dies 1 i 2 d'octubre a Ulldecona. El motiu de la fira és la cloenda del actes de celebació del 20é aniversari dels Grallers d'Ulldecona i l'inici dels actes del 20é aniversari dels gegants de la població. La cirereta del pastís per aquesta celebració la ficarà el mantó històric, recentment restaurat de la geganta Pietat, que es lluirà en l'aniversari, el qual s'haurà presentat a les Festes Majors. 

Durat aquesta 5a Fira del món Geganter, la Pietat tornarà a vestir, després d'uns 10 anys sense fer-ho, el primer mantó amb el qual va ser vestida. Es tracta de la peça típica del vestuari femení tradicional de la vall, que encara s'empra a la població per sortir a dansar la jota típica, coneguda popularment com “Xim-xim” o Ball de mantons. Particularment, el de la geganta estava bordat a mà i ha estat recuperat per cosidores del mateix municipi. El mantó amb el pas del temps s'havia desmillorat molt: hi havia forats i descosits. La iniciativa de millorar el seu estat, va sorgir del Taller de Confecció d'Indumentària impulsat pel programa “Tallers de la Festa” de la Generalitat de Catalunya. 

Durant el primer cap de setmana d'octubre, ompliran de música i ball els principals carrers de la població vora 25 colles de grallers i geganters, provinents de diferents regions de Catalunya, Aragó i el País Valencià, fins i tot en aquesta edició es comptarà amb la visita d'una colla convidada procedent d'Àustria. En la fira també s'espera l'exposició d'una trentena d'estands relacionats amb el món gegantes. 

A la nit, també es farà un concert vinculat a danses típiques catalanes. L'antic mantó restaurat serà lluït tot l'any 2012. Posteriorment, el mantó serà guardat i exposat per l'Ajuntament d'Ulldecona, i només es vestirà la geganta amb ell, en ocasions especials.
A les 19h sessió amb PD Lucky Goodfellah i a les 20h concert de la Troba Jung Fu.

Encara vibrant amb la descàrrega de classe i ritme que ens van propinar diumenge passat AT VERSARIS I ASSTRIO.... Déu meu quina combinació més explosiva i necessària!!! Bon temps, lloc màgic, públic de qualitat i entregat i una banda en estat de gràcia per a ensenyar que les combinacions impossibles depenen solament del "savoir faire" i de "flow", moooolt de "flow". I el proper diumenge..... amb tots vatros.......ni més ni menys que..........LA TROBA KUNG FU!!!! RESPECTEU ELS APARCAMENTS MARCATS!!!
DIUMENGE 19 DE JUNY a les 19.00 h PD LUCKY GOODFELLAH a les 20.00 h CONCERT ENTRADA GRATUÏTA 

LA TROBA KUNG FU (Catalunya) Dub/folk/rumba/llatina/rumbia/dubmbia

Presentant el seu darrer treball "A LA PANXA DEL BOU" Sobren els elogis i les presentacions per a una de les bandes més personals, arriscades i riques del panorama musical europeu. Després de sorprendre amb el seu primer treball “Clavell Morenet”, arriba ara “A la panxa del Bou” per a trencar motlles i esquemes establerts, buscant i trobant sons d'aquí i d'allà. I és que al Joan Garriga i els seus els ha sortit un disc molt viatger. El petit rumberu a recollit les essències urbanes de Nova York, de Bèlgica i les ha connectat amb el seu Mediterrani via Mèxic i el Regne Unit per a construir allò únic que només fan les bandes úniques. Tot ben cuit a la panxa del bou junt a la resta de “troba-dors” per a fer un dels discs de l'any en diferents àmbits. Arriben en el seu millor moment creatiu i expansiu per a mostrar-nos com és fa això de rumbejar per terres diverses.

Per més informació:

www.latrovakungfu.net

www.myspace.com/latrovakungfu

La Taula del Sénia contracta vint treballadors

La mancomunitat Taula del Sénia ha aconseguit un ajut de 132.005 euros del Servei d'Ocupació de Catalunya per contractar una vintena de treballadors, en situació d'atur, durant sis mesos. El contracte serà a partir d'avui i fins al 13 de desembre i les 28 hores setmanals de la jornada laboral es dedicaran al manteniment i la conservació del medi natural al seu territori. Així, netejaran rius i barrancs, camins rurals i naturals, entorns urbans i àrees recreatives. La mitjana d'edat de les persones contractades és de 33 anys i majoritàriament són homes (només s'han contractat dues dones). Els treballadors també rebran formació en temes de medi ambient.

dimecres, 8 de juny del 2011

"El Sopar dels Idiotes" a Polinyà

"El Sopar dels Idiotes", de Francis Veber, representada pel Grup de Teatre Pere Sans Centre Cultural i Recreatiu, i dirigida per Josi Ganzenmüller,  viatja aquest dissabte a Barcelona, concretament a Polinyà, dins les seves Jornades culturals. "El Sopar dels Idiotes" és la peça que durant aquesta temporada el CCR està portarant als escenaris de diferents municipis de les Terres de l'Ebre i del nord de Castelló. El passat diumenge dia 5, va ser escenificada per segona vegada a Ulldecona, en el Dia dels Socis del CCR, responent a la  petició del públic.

No hi havia tanta abundància com ara, però eren feliços. Parlem amb Rosa Virgili (La Bonica)


La manera de comprar, de cuinar, de produir, de conservar, de reaprofitar les coses, estava marcada per l'objectiu què tot havia de durar. “En les tomaques es feia conserva, què es posava en botelles de xampany”, explicava Rosa Virgili. Els entrevistats coincideixen que generalment no es va passar gana, però el consum era del tot justificat. L'autoabastiment era una regla que s'inculcava en l'educació des de molt petits: a les nenes, per exemple, se'ls ensenyava a cosir perquè poguessin fer-se elles mateixes la roba, i els pedaços. No es vivia en l'abundància actual. De totes maneres, recorda que el comerç del municipi era important, hi havia moltes botigues de comestibles, sabateries, botigues de gorres, locals per arreglar carros, ferreteries, gelateries, pastisseries, merceries, barberies... Per una altra banda, les condicions higièniques i les condicions de treball, deixaven molt a desitjar respecte a les actuals, i comportaven molt de risc en la salut de les persones del 900.
More...
Rosa Virgili va continuar el negoci matern. La seva mare durant la guerra tenia una botiga de comestibles situada al lloc on va nàixer Rosa, al 125 del carrer Major, antigament se deia carrer Generalísimo Franco. El seu iaio per part de mare feia calç, tenia un forn. El seu pare era ebenista, però va aprendre l´ofici del sogre i s'hi va dedicar fins als 60. L'ús de  la calç va decaure, perquè va venir el bum de la construcció, i es van utilitzar altres materials. La calç servia per a fer el morter i per emblanquinar les parets (a més de donar-los color, les reforçava). Posteriorment l'establiment de la seva mare també es va ubicar al carrer Major, n. 109, i després se va traslladar al carrer Sant Jaume. A la botiga hi venien queviures, carbó i calç. El que més venien era "abadejo" i les sardines de casco, perquè tenien més aguant. Les sardines estaven en unes capses que després s´utilitzaven per a fer planter.

Hi havia uns horaris comercials, però no es respectaven: en el temps de l'estraperlo, hi havia productes intervinguts, i a altes hores els tocaven el timbre per comprar. Es comprava a granel, ja que sortia més econòmic. Com no hi havia plàstic, la gent anava a comprar en platerets o tassetes. No hi havia neveres. Hi havia diferents maneres de conservar els aliments, per exemple, es deixaven refrescar al pou. Rosa Virgili ens va parlar de grans canvis entre la Ulldecona de fa més de 50 anys i l'actual. El tema de la higiene, per exemple, ha fet un gran salt cap endavant. Al poble hi havia 2 safarejos, cap a l'any 50 els van traure. Al 1949 van fer les cloaques i al 1952 es van posar l'aigua potable. Els carrers i la gent feien olor. En temps de plegar els recol·lectors vivien en casetes de pagès, dormien a la pallissa, els homes a una part i les dones a un altra. “Hi havia poca higiene i la gent es canviava poc la roba. Hi havia moltes infeccions, i morien molts xiquets de diarrea”, subratllava.

L'analfabetisme estava força estès i el rol de la dona també era molt diferent al d'avui en dia. Les dones no podien tenir un negoci propi al seu nom. L'educació d'homes i dones estava separada, i era diferent, segons el paper que cada sexe havia de complir a la societat. Les dones havien de fer les feines de casa i aprenien de petites a cosir per fer-se la roba. “El sabó moll també era casolà”, afirmava. Per a passar-s'ho bé, només els calia l'amplitud i llargada del carrer Major. La gent passejaven des de la plaça de l'Església fins a la Plaça Sales i Ferré (la Mera), amunt i avall. Quan plovia es quedaven baix les porxades de la plaça.

dimarts, 7 de juny del 2011

Paco Roig, lo Morano. Els electrodomèstics, les instal·lacions i la vida cultural d'Ulldecona

Una de les grans revolucions del s.XX, que va marcar un abans i un després en les vides dels habitants de pobles i ciutats, va ser l'arribada de l'electricitat a les llars i el desenvolupament dels electrodomèstics. Paco Roig, conegut a Ulldecona com Paco lo Morano, té una gran experiència en aquest terreny i ens va explicar el seu punt de vista i les seves vivències com a electricista professional què ha estat. En el vídeo arxivat a l'Ajuntament d'Ulldecona, Paco ens anomena diferents electrodomèstics que van anar apareixent, i les diverses variants. Alguns aparells ens conta que ja  no tenen sortida al mercat, com és el cas de la picadora. També ens explica en detall el funcionament d'alguns d'aquests electrodomèstics.

El pare de Paco es dedicava a la construcció, però aquesta no era la seva vocació. Les seves inquietuds es movien des de ben jove cap a les instal·lacions d'electricitat i aigua, i aviat va començar com a aprenent. Cap a l'any 1951, es va establir com a electricista i fontaner. Anys després seria un dels fundadors de Electrounión, que s'ubicava al número 50 de la Murada de Baix, i que aplegava els electricistes del municipi. Quan la societat es va dissoldre, va obrir Electromorano, negoci que continua funcionant en mans dels seus fills i les respectives parelles. A més a més, abans d'anar a fer el servei militar, va ser el responsable d'algunes de les primeres instal·lacions de cinema al poble i va exercir com a operador als cinemes Savoy i al Victòria del municipi. També es va encarregar de la luminotècnia de la Passió i va enginyar alguns dels efectes especials d'aquesta representació capdal en la tradició cultural del poble, alguns d'ells encara continuen vigents com la llança que s'enclava a Jesús a la creu. 

Paco sempre ha conegut el poble amb enllumenat públic. La central elèctrica de la Plaça Catalunya i la del Vallàs, van ser les primeres d'Ulldecona. Tammateix, sí que recorda quan es van fer les primeres instal·lacions d'aigua potable a les llars. Quan va començar a treballar hi havia instal·lacions elèctriques a les cases, però no eren tan sofisticades com les actuals, no existia ni la calefacció ni aire condicionat. Tampoc es coneixia el gas, es cuinava en cuina econòmica, amb carbó. Els electrodomèstics, i la seva contínua i ràpida evolució, han canviat la manera de viure de les famílies. Paco recorda que la primera ràdio que ell va conèixer s'anomenava “de Galena” i es tractava d'un aparell que no necessitava ni piles ni llum per al seu funcionament, consistia en una bobina, un condensador variable, una pedreta brillant i uns auriculars, “havies de rascar la pedra per trobar una emissora”, explica.

A part de la introducció progressiva dels diferents electrodomèstics, al principi molt rudimentaris (en les primeres neveres un havia de comprar el gel a part, per exemple), Paco ens va explicar que la primera televisió en blanc i negre que ell va veure va ser al bar l'Espot, on hi anava per veure una sèrie de submanistes que el tenia fascinat. L'Espot es situava al costat d'on actualment hi ha la botiga Electromorano, a la planta de dalt s'hi ubicava l'associació del CCR i s'hi organitzaven actes d'entreteniment per als joves.

dijous, 2 de juny del 2011

Elecció de la Reina de Festes Majors 2011

Com cada any, el proper dissabte dia 4 de juny a les 00'00 hores, a la pista coberta del club Joventut ball amenitzat per l'Orquesta "Magia Negra".
A la mitja part del ball tindrà lloc l'elecció de la que serà la Reina de Festes Majors d'Ulldecona 2011.