Dolors
ens va explicar que el negoci amb els licors li ve de família: El seu avi tenia
un alambí amb el qual destil·lava aiguardent. El seu pare va engrandir
l'empresa, cap als anys trenta: a més de la destil·leria de licors (carrer
Migdia), va fer una fàbrica d'alcohol (carrer Major, n. 182). D'altra banda,
Dolors ens contava que, també cap als anys 30, a on actualment hi ha el bar la
Lluna, s'hi havia ubicat una fàbrica de destil·lació de brisa (feien alcohol de
baixa graduació, que es rectificava fins fer-lo de 96º). La brisa del raïm és
el subproducte sòlid que s'obté en fer vi. El raïm del poble era en la seva
majoria de la classe Escanyavella (era de baixa qualitat, però produïa molta
quantitat). A la fàbrica de licors feien aiguardent, anís, licor de xocolata...
També hi destil·laven el licor de cafè típic d'Ulldecona, el Calmant. Per
tradició, aquesta beguda es produïa de manera casolana a les diferents llars de
poble, però el pare de Dolores el va destil·lar i comercialitzar de manera
industrial, per la qual cosa el va patentar.
La
destil·leria distribuïa fonamentalment per les províncies de Terol, Castelló i
Tarragona. Amb humor, Dolors ens contava alguna anècdota relacionada amb les
conseqüències del Calmant, beguda molt fina al paladar però de graduació molt
elevada: A una població de Terol fins i tot van arribar a prohibir el Calmant
perquè consideraven que era el responsable que la gent s'emborratxés massa. En
el vídeo que hem enregistrat de Dolores Nofre, localitzable a l'arxiu intern de
l'Ajuntament, també es recull el funcionament de la destil·leria i detalls de
com es desenvolupava la verema.
Per
cert, Dolores no ens va voler explicar l’ ingredient secret del Calmant Nofre.
Hi ha un descendent que ha guardat la fórmula originària
ResponElimina