Ara
mateix, segurament una persona que li diuen Joan Balagué estarà a casa
llegint l'article, mirant la imatge i maleint-me: "En tantes fotos que
hi ha d'Ulldecona havia de penjar esta!". Sí Joan, està posada en mala
llet per fer-te rabiar. Però en carinyo i afecte, eh?
Els que hi
ha a la fotografia són d'esquerra a dreta: Joan Balagué, Salva Balagué i
Toni Juan. El motiu de la imatge és per fer un avanç del llibre que
estic redactant amb col·laboració d'Enriqueta sales.
"Lo meu poble, la meua gent"
Un record de la Ulldecona del 1940-1980
Idea Original: Enriqueta Sales
Títol: Enriqueta Sales
Informació base: Enriqueta Sales
Redacció i investigació: Antoni Manel Muñoz
Imatges: Enriqueta Sales i Antoni Manel Muñoz
Disseny de Portada: Núria Itarte
La
història va començar l'any passat a "La Passió", un dia que ens vam
posar a xerrar, com sempre, i me va explicar que estava preparant un
segon llibre. Si recordeu, fa uns anys va traure un primer llibre en què
Carme Àvila li va fer de traductora: "Te'n recordes...?". Es tractava
d'un llibre de vivències personals en què hi va incloure imatges de gent
d'Ulldecona i de tot el que se'n recordava. El llibre va tenir molt
bona acollida entre els ulldeconencs.
El cas és que aquest segon
llibre el tenia paralitzat, i com a mi m'interessa tot el que fa
referència a Ulldecona, la seua societat i història, vaig proposar-li de
portar-ho jo, i ràpidament me va dir que sí. Me va donar una llibreta
escrita per n'ella tota plena d'idees i records d'Ulldecona, un pèl
desordenat, però que en una mica de treball agafaria forma.
Després
de revisar tota la llibreta, tornar-m'ho a llegir i rellegir-m'ho, la
veritat és que no sabia per on començar, ni què pretenia fer exactament.
Tinc entès que quan vols fer un llibre primer disposes d'un Índex, i
que en base a aquell Índex comences a escriure. Així que vaig decidir
reunir-me en ella.
El primer que li vaig preguntar va ser com el
volia titular, i me va contestar "Te'n recordes 2". A mi personalment la
idea de fer una segona part d'un llibre en què no havia ni col·laborat
no me feia gaire gràcia. Normalment quan fas una continuació, és perquè
ja has fet una primera part. En este cas la persona que hi havia en comú
era Enriqueta, però com les persones que redactàvem erem diferents, no
sabia fins a quin punt quedaria bé. Ella per part seua me va donar carta
blanca per fer el que vulgués i com vulgués. Jo encara no sabia per on
anaven els tiros, així que li vaig tornar a preguntar com volia
enfocar-ho, i ella tan clara com sempre me va dir: "Mira Toni, jo vull
fer un llibre que parle de la Ulldecona dels anys 50 fins als 80".
Aquella era la frase clau! Ara ja sabia com encaminar la cosa. Però
encara fallava una cosa, el títol. Per part meua vaig proposar
d'anomenar-lo: "Ull de faldut", però ella en va proposar un altre que me
va enamorar: "Al meu poble, a la meua gent". Encara faltava retocar la
cosa, posar-li un nom de títol, fort i contundent, així que li vaig
proposar: "Lo meu poble, la meua gent".
Les idees principals les
tenia, ara només me faltava el més difícil, el que me costava més,
començar. Com deia al principi, un llibre comença per un índex, i en
base a l'índex s'escomença. En el meu cas, he començat, però encara me
falta fer l'Índex. Quan ho tingue tot fet, el faré. Se li'n diu,
començar la casa per la teulada, però no té perquè quedar malament.
Enriqueta
en tota la voluntat del món, les ganes de fer coses no les hi trau
ningú, em va donar aquella llibreta plena d'idees. Hi havia des
d'informació d'una entitat, fins què se'ls posava als menuts quan
estaven constipats. Encara no tenia clar per on ho encaminaria, el que
sí que sabia és que em tocaria buscar pel meu compte, i se'm va ocurrir
una tarde.
El llibre "Lo meu poble, la meua gent" seria un
amalgama entre una part científica que explique la societat d'Ulldecona
dels anys 40 (vaig allargar el període d'estudi) fins als 80, però a la
vegada que tingue una part de records amb imatges, mencions i anècdotes
de gent del poble. A diferència del primer llibre en què Enriqueta era
la narradora, en aquest llibre el narrador és impersonal, però hi ha
tocs en què afegeixo comentaris de persones, experiències i vivències
explicats en primera persona. A més a més, el llibre tindrà una extensa
part dedicada a les fotografies, que realment és el que li dóna el toc
definitiu a la publicació. Per tant les generacions futures que hauran
de parlar d'Ulldecona d'aquests anys ho podrà agafar de base per la part
científica, de la mateixa manera que si algú vol recordar alguna
anècdota o fet, també ho podrà fer.
No és que no me'n fie
d'Enriqueta i els seus apunts, però com a persona que estudia
periodisme, crec que tota informació publicada guanya credibilitat en el
moment que queda contrastada. Així que vaig decidir parlar en gent
d'Ulldecona, connectar la grabadora i que me parlés. Gent des de 90
anys, fins a 40. Tal i com voreu, serà ric en testimonis i anècdotes.
Enriqueta per part seua, és la principal font d'informació, tot i que
amb contrastos.
Per a els i les impacients us comento alguns dels apartats de què disposarà:
-Tot
el que fa referència a la societat del moment: Quins grups hi havia:
Infants, Jóvens, Adults i Gent gran; quines costums tenien, què feien,
com vestien...
-Com era el poble de l'època i què hi havia.
-Com era viure a les cases del moment.
-Tot el que fa referència a l'Església, important a l'època.
-Com eren les festes.
-Un
apartat de vocabulari de l'època, paraules que s'estan perdent i com
era el parlar en què Enriqueta hi està treballant intensament recollint
tot el que pot.
-Al llarg del llibre apareixeran imatges del període que tractem en diferent gent del poble.
- i molt més...
També
una part on intentarem esmentar tots els negocis que hi havia a
Ulldecona al llarg del període. I aquí és on entreu vatros, els lectors.
Si teniu familiars que tenien un negoci i voleu aparèixer al llibre, és
qüestió que escrigueu aquí baix comentant com "Anònims" el nom del
negoci, a què es dedicava i el nom de l'amo. Si teniu fotos, seran
benvingudes. A baix firmeu amb el vostre nom. En cas que no us aclariu,
escriviu-m'ho al meu perfil del Facebook.
Si teniu anècdotes
gracioses que creieu que es poden tenir en compte i que la gent pugue
rememorar també me les podeu fer saber.
Com en moltes coses que
he fet, en la portada vaig pensar en Núria Itarte, una artista del
disseny gràfic a qui li tinc plena confiança. Ho vam comentar en
Enriqueta, i li vam donar carta blanca per a què fes el que vulgués.
Quedarà divina!
Des d'aquí només em queda donar les gràcies a
totes aquelles persones que han col·laborat en el projecte, en especial a
Enriqueta per les ganes que té de fer les coses i per la iniciativa que
ha portat amb el llibre. I també cal dir que aquest projecte no té cap
ànim de lucre. Ni Enriqueta ni jo cobrarem cap cèntim per res. Els béns
aniran per una entitat local. Només ens quedarà la satisfacció d'haver
realitzat una tasca la qual quedarà per al record d'Ulldecona.
*Text extrert del bloc L'aulivera, d'Antoni Manel
