DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Avui 8 de març celebrem el dia de la dona treballadora i rememorem els actes ocorreguts el 1911 a Nova York en que van morir més d’un centenar de dones cremades quan estaven tancades a la fàbrica on treballaven per reclamar la millora de les seues condicions laborals. Cent anys després encara no podem deixar de sortir al carrer en dies com el d’avui. És cert que la participació femenina al mercat laboral[1] ha incrementat considerablement en les últimes dècades, però les condicions d’aquestes encara no són avui les mateixes que les del col·lectiu masculí. Nosaltres, pel sol fet de ser dones, cobrem menys, tenim més dificultats per tenir projecció laboral, i, a sobre, hem de justificar-nos socialment si volem ser mares, però no deixar de banda les nostres feines i projectes.

La societat encara ens empeny molts cops a decidir entre un projecte familiar o un de laboral, i els passos cap a la conciliació familiar, laboral i personal són encara molt petits per poder gestionar el dia a dia amb normalitat.

I les xifres així ho demostren[2]:

- A igual feina, les dones tenim un salari inferior. Les dades per al 2006 mostren que per al conjunt dels Països Catalans el diferencial salarial, és a dir, la diferencia de salari entre els dos sexes a igual treball i hores dedicades, entre homes i dones és del 21%.

- El 95% de les dones inactives que no busquen feina exposen que no ho fan per raons familiars.

- Les dones dediquen 6 hores setmanals de mitjana al treball familiar, mentre que els homes en dediquen 2:20.

- I en la distribució del temps personal, mentre que els homes disposen de 8:20 hores a la setmana elles disposen de 1:10 hores menys.

Així doncs, sortim totes i tots al carrer per reivindicar els nostres drets com a treballadores, perquè el gènere no pot suposar uns drets diferents per a persones amb el mateix treball. Tampoc podem oblidar que aquesta lluita no es una lluita d’un dia a l’any, sinó que es una carrera de fons que ja té cent anys de recorregut i que encara està lluny d’aplegar al seu final, per això no podem deixar de recórrer el camí.

Per les nostres avantpassades, per nosaltres i per les futures generacions.

Sílvia Casola Salvatella

[1] La taxa d’activitat femenina el tercer semestre del 2010 als Països Catalans és del 64%, 4 punts per sobre de la mitjana espanyola.

[2] http://www.inmujer.migualdad.es/